Diari
LA MAÑANA - 30-01-05:
Per un reg
sostenible del segle XXI
Des del Govern de la Generalitat,
tant el Departaments d’Agricultura com el de Medi Ambient
i Habitatge estem treballant des de fa mesos per fer realitat
un projecte llargament reivindicat: que les zones de secà
de les comarques de la Segarra, la Noguera, el Segrià i
l’Urgell disposin d’uns regadius que en permetin el
desenvolupament econòmic de forma alhora rendible, des
del punt de vista econòmic, i sostenible des del punt de
vista ambiental i social.
El nostre compromís és fer realitat un projecte
promès durant moltes legislatures però mai no executat,
per mal concebut i gestionat. L’acord del govern catalanista
i d’esquerres –conegut com el Pacte del Tinell–
explica com ho hem de fer: revisar les infraestructures hidràuliques
per portar el regadiu i potenciar alhora les zones de la Xarxa
Natura 2000, ampliant la zona de protecció d’aus
en base a estudis científics i tècnics reals, tot
revisant les delimitacions fetes per l’anterior govern,
manifestament injustes en alguns municipis i insuficients, com
ha posat en evidència la Comissió Europea. El nostre
programa de govern també diu que, al mateix temps que es
tiren endavant els regadius, cal concretar les mesures compensatòries
per a les zones de protecció, la qual cosa vol dir preveure
reg de suport, on sigui possible, compensar en tot cas els agricultors
que hagin de mantenir aquestes zones i invertir en els territoris
protegits, per garantir que es mantinguin la població i
la renda agrària.
No tenim cap problema amb la Comissió Europea quan s’ha
limitat a recordar que tots els projectes d’infraestructures,
en aquest cas de regadiu, han de ser sostenibles i han d’incorporar
els criteris que garanteixin la protecció de la biodiversitat,
com a part integrant d’aquests criteris, no sols per poder
rebre fons europeus sinó perquè l’agricultura
pugui rebre els beneficis d’un entorn equilibrat i ric en
biodiversitat.
És per això que cal desfer alguns malentesos: apostar
per un canal Segarra-Garrigues sostenible amb preservació
de zones d’especial protecció no significa haver
de triar entre protegir els interessos dels pagesos o els de les
aus, o entre el desenvolupament agrari, social i econòmic
i la protecció del medi ambient, com si una cosa pogués
separar-se de l’altra. L’agricultura avançada
i competitiva del segle XXI és aquella que integra els
aspectes ambientals en la seva planificació i gestió;
això ho diuen molts pagesos, futurs regants, i ho entén
qualsevol que sàpiga cap a on va la política agrària
d’aquesta Europa unida, que no sols és un àmbit
polític de referència sinó també el
nostre mercat.
Tota persona responsable –pagès o polític–
que de veritat vulgui fer realitat els nous regadius sap que no
es poden seguir els consells d’alguns representants de l’anterior
executiu i del seu grup de suport en l’anterior legislatura,
que ens reclamen que no fem cas dels plantejaments “d’alguns
buròcrates integristes” de la UE, fent referència
a l’exigència de preservar els hàbitats i
espècies d’interès del canal del Segarra-Garrigues.
En bona part, ha estat aquest plantejament el que ha portat Catalunya
a protagonitzar reiterats incompliments i ens ha abocat a una
situació en la qual, si no reaccionem, correm el risc de
fer inviable aquesta actuació per manca de dues assignacions
necessàries: aigua i recursos, ambdues sotmeses a la condicionalitat
ambiental i als criteris de sostenibilitat.
Ara bé, a l’hora d’aplicar aquests nous criteris,
des del Govern i en concret des dels departaments d’Agricultura
i de Medi ambient i Habitatge, hem partit d’estudis científics
externs a l’administració (i en demanarem més
si cal), així com del treball de camp i l’estudi
d’alternatives per part de responsables dels dos departaments
i coneixedors del territori. Un cop hem disposat d’aquestes
bases, hem evitat precipitar-nos i hem donat pas a l’explicació
i al diàleg amb els representants institucionals del territori,
i amb els futurs regants, per tal d’arribar a un consens
sobre el nou mapa de zones de protecció d’aus dins
de l’àmbit d’actuació del canal Segarra-Garrigues,
de manera que pugui presentar-se una proposta ben treballada –i
ben fonamentada– davant el país i davant el govern
de l’Estat i la UE. I ho estem fent amb les persones del
territori, perquè defensem que les polítiques no
es fan exclusivament des d’un despatx, sinó que necessiten
els coneixements i l’experiència de les persones
que el trepitgen i el mantenen.
En les meves visites al territori i en les reunions mantingudes
amb responsables polítics i socials de tots els àmbits,
he tractat d’explicar com la preservació de la biodiversitat
–i no sols de les aus– i l’activitat agrícola
no només són compatibles sinó que, a més,
es necessiten. He explicat, també, que per preservar i
mantenir les zones de protecció d’aus cal cuidar
els terrenys, perquè prop d’un 80 per 100 d’aquestes
zones han de mantenir –i poden incrementar– oliveres,
ametllers, cereals i altres conreus de secà, amb reg de
suport.
Unes zones de protecció d’hàbitats i d’espècies
integrades en el conjunt del projecte de regadius i amb recursos
vinculats a aquestes finalitats –com de fet està
previst en els projectes–, així com els nous fons
comunitaris previstos per finançar i mantenir aquests espais
quan s’incorporin a la Xarxa Natura 2000, demanen que els
pagesos romanguin al territori, com a cuidadors i preservadors
dels hàbitats, amb formació i recursos per incorporar
a les seves explotacions els aspectes ambientals. Fins ara només
se’ls havia explicat que preservar aquesta zona per a les
aus els expulsaria del territori i nosaltres mantenim tot el contrari:
si no hi ha agricultors i cuidadors del territori és impossible
mantenir la Xarxa Natura 2000. És per això que la
UE planteja reconvertir els fons agraris tradicionals cap a un
nou paquet d’ajudes a les mesures agroambientals.
Ara és l’hora de treballar plegats, de ser valents
en l’explicació i en la recerca d’acords per
aconseguir el que tots desitgem: regadius i qualitat de vida,
agricultura i medi ambient.
Salvador Milà i Solsona. Conseller de Medi ambient i Habitatge
.Salvador Milà i Solsona.
<<
tornar enrera
<<
per accedir a l'arxiu de noticies clica aquí
