Diari
LA MAÑANA - 1-03-05:
Parlem del
canal Segarra-Garrigues
En les entrevistes que el conseller
de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, ha mantingut
amb els pagesos i representants polítics i socials de diverses
zones que ha de regar el canal Segarra-Garrigues, ha dit i reiterat
que la preservació de la biodiversitat i l’activitat
agrícola no només són compatibles sinó
que, a més, es necessiten.
El conseller ha manifestat també que les zones d’especial
protecció de les aus (ZEPA) no s’han de concebre
com a zones desèrtiques, despoblades, sinó com a
zones de vida, una vida compartida entre les persones, les aus
i altres espècies animals, on els habitants han de poder
assolir els mateixos guanys que la resta de regants.
Tanmateix, continuen persistents les veus d’aquells que
atemoreixen els futurs regants de les zones ZEPA amb l’argument
que hauran d’abandonar les seves terres, expulsats per la
política conservacionista del Govern. No volen escoltar
arguments: volen intoxicar, coneixedors com són que una
mentida, si es repeteix el suficient número de vegades,
acaba convertint-se per als mal informats en una “solemne
veritat.”
Doncs bé, no ens cansarem d’explicar de forma transparent
i pedagògica la realitat dels fets, que tanta transcendència
tenen per l’objectiu que, suposadament, tothom compartim:
fer realitat un canal Segarra-Garrigues modern, que sigui font
de vida per aquestes comarques tan històricament castigades
i que sigui alhora compatible i respectuós amb el nostre
medi ambient. Concretem:
1.- L’actuació del Govern pel que fa a les ZEPA s’ajusta
estrictament als compromisos del Govern tripartit conegut com
a Pacte del Tinell, que expliciten la revisió de les zones
d’especial protecció de les aus, determinades per
l’anterior Govern, ajustant-les als requeriments de la Unió
Europea pel que fa a les dimensions i als criteris de selecció,
que actualment es basen en determinacions científiques
i tècniques elaborades pel Consell de Protecció
de la Natura, el Departament de Biologia Animal de la Universitat
de Barcelona i l’Institut Català d’Ornitologia.
2.- Que el procés de delimitació de les zones ZEPA,
contràriament al que afirmen i al que varen fer en el seu
moment els responsables de CiU, es duu a terme amb informació
directa als regants i amb voluntat d’arribar al màxim
consens, com ho demostra el fet que la zona de Belianes s’hagi
tret del projecte d’exposició pública que
comença aquest mes de febrer. Cal tornar a reiterar el
compromís del Govern d’analitzar exhaustivament totes
les al·legacions que es presentin?
3.- Les zones ZEPA formen part inseparable del projecte de regadius
del Segarra-Garrigues. Conseqüentment, en la seva immensa
majoria, en un 80% aproximadament, tindran reg de suport. Es podran
regar, doncs, –possibilitat que havia denegat sistemàticament
l’anterior govern convergent– tots els cultius que
tradicionalment es produeixen a les zones de secà amb un
reg equivalent al que rebrà el marge es-querre del Canal.
4.- Els pagesos que tinguin les seves propietats en zones ZEPA
obtindran –a part del reg de suport– ajuts compensatoris
per les tasques de preservació del medi ambient i la biodiversitat.
Es tracta d’ajuts comunitaris destinats al desenvolupament
de mesures agroambientals, tan bons i tan segurs, com ho poden
ser les subvencions a la producció que actualment es destinen
per a la preservació de la renda agrària. Hem de
recordar, al respecte, que l’actual projecte de regadiu
del canal Segarra-Gar-riques contempla ja recursos molt importants
destinats a la realització de mesures agroambientals que
s’haurien d’anar concretant.
5.- Que per a tots aquells que volem realment que es dugui a terme
aquest projecte desitjat i reivindicat durant tants anys –i
honestament, crec que ICV hem demostrat amb escreix la nostra
vocació de contribuir a fer-lo possible, atès que
som protagonistes que les Corts el declaressin d’“interès
general”– és de capital importància
que per part de tothom es treguin tots els entrebancs, se superin
els dubtes i es parli amb total transparència sobre la
globalitat dels aspectes que en aquest moment el tenen pràcticament
aturat.
Sorprèn extraordinàriament, en aquest sentit, que
hi hagi tanta preocupació per aquestes nou mil hectàrees
–que com s’ha dit tenen assegurat un reg de suport
i ajudes compensatòries– i no es parli gens de la
desconfiança dels regants sobre la viabilitat de les futures
explotacions, de la des-informació sobre els cultius que
amb un reg normal puguin ser els més adients i competitius
o sobre la planificació de les polítiques necessàries
per obtenir un valor afegit a la producció –indústries
de transformació– i sobre la capacitat o no de finançament
del projecte per part dels futurs regants.
6.- Finalment, cal preservar el caràcter social i d’interès
general del Canal Segar-ra-Garrigues. Aquesta obra, que contribuirà
a sufragar el conjunt social de Catalunya i Espanya, ha de servir
per garantir la renda de les famílies pageses que viuen
al territori i no a l’especulació. És, per
tant, imperatiu que des dels poders públics s’estableixin
els mitjans –principalment el Banc de Terres– per
tal que les propietats de molta gent gran, que no compten amb
relleu generacional, vagin a parar a mans del emprenedors pagesos
que puguin, amb el seu treball, obtenir una renda suficient.
No podem permetre, de cap manera, que aquesta obra d’interès
social serveixi per proveir de terreny agrícola a les grans
empreses agroindustrials, nacionals o no, que acabaran convertint
en jornalers els actuals pagesos. D’això sí
que cal preservar-se’n. D’això, i dels enganys
que s’escampen com un reguer amb la finalitat de confondre
la nostra gent i, qui sap si de desanimar-la finalment.
Mercè
Rivadulla. Diputada provincial d’ICV.
<<
tornar enrera
<<
per accedir a l'arxiu de noticies clica aquí
